Història

 

L’Arca de Noè és una associació que ja compta amb, gairebé, 90 anys d’història. Des de la seva creació, l’any 1927, Santiago Rusiñol i Joaquim Ciervo van celebrar trobades, actes i ritus com a excusa per reunir tots els animals per xerrar, menjar, beure, riure, ballar, cantar i, bramar. Avui, l’Arca segueix bén viva organitzant activitats ciutadanes tan importants com els Tres Tombs o l’Home dels Nassos, o també participant en molts d’altres actes de la intensa vida social barcelonina.

La tradició dels clubs privats europeus del segle XIX, va tenir a Catalunya una adaptació que resultaria cabdal per a la història del país. L’aparició d’un bon nombre d’institucions i grups creats al voltant de persones que compartien interessos, que trobaven àmbits comuns on cultivar les seves aficions, van vertebrar una potent xarxa social en la que els debats sobre el pensament col.lectiu, les idees polítiques, culturals o econòmiques, eren l’eix i la clau en els processos de transformació i revolucions que s’anaven succeint.

A cavall dels segles XIX i XX, a Barcelona, la inquietud intel.lectual i la inspiració de un bon nombre de grans artistes i escriptors representants del moviment modernista, primer, i noucentista, després, van impulsar la creació d’espais de tertúlia, reunions i sopars on el debat sobre l’art i la cultura obria la porta a reflexions que van canviar la història.

Un dels millors exemples va ser Els Quatre Gats. El restaurant-hostal del carrer Montsió va ser un d’aquests espais de debat organitzats al voltant d’uns àpats que permetien compartir taula i inquietuds. Vetllades literàries, espectacles musicals o exposicions d’art eren els motius, les atraccions, i també les excuses, per reunir Santiago Rusiñol, Casas, Picasso, Opisso, Gaudi, Albèniz i tant d’altres que hi van participar. Reunions on la crítica, el debat i les idees eren les protagonistes.

L’hostal de Els Quatre Gats va tancar el 1903 per motius econòmics i va deixar desnonats intel.lectualment a aquells que fruïen dels seus sopars i “alimentaven amb idees el seu esperit” tal com deia Santiago Rusiñol. El pas del temps conduïa inexorablement cap a temps molt més obscurs.

A Barcelona, una generació d’industrials d’esperit bohemi, artistes i intel.lectuals que passaven força èpoques a París fent negocis i aprofitant la intensa vida cultural de la ciutat. van seguir promovent espais de trobada per parlar no només de literatura sinó de qualsevol altra qüestió que mereixia el seu interès, ja fos l’incipient espectacle del cinema o els esports, on el futbol ja començava a ser seguit per molta gent.

Hi havia altres trobades de caràcter artístic , menys conegudes, moltes d’elles protagonitzades per dones, que tenien lloc en cases privades. Particularment importants, en els anys vint, eren les patrocinades per Carme Karr o Narcisa Freixas, freqüentades per Francesca Bonnemaison, que van ser espais d’introducció del feminisme a Catalunya.

En aquell context dels anys obscurs de la dictadura de Primo de Rivera, l’any 1927, un grup de personatges amb cognom d’animal havien celebrat un sopar a la Font del Gat. Santiago Rusiñol i Joaquim Ciervo varen tenir la idea de crear una associació que, amb to humorístic, glosés la tradició i forma de fer de les tertúlies i els clubs privats però, que amb to humorístic, en fos en si mateixa una crítica irònica de totes les ja existents i de la forma de fer de “les societats”. Aquest nou club seria tan exclusiu que els membres serien tots ells animals, i cada espècie animal només podria ser representada per un únic membre que dugués el nom de l’espècie al seu propi nom. L’associació, per tant, reuniria un conjunt d’animals, tots ells diferents. El nom de l’associació no va ser difícil de trobar per un espai de recollida d’un ramat d’aquestes característiques: L’ARCA DE NOÈ.

L’associació, inicialment, era oberta només al sexe masculí, i en contraposició a la resta de clubs, a les tertúlies es prohibia parlar de política, de religió o d’esports. Els animals havien d’acudir a l’estable puntualment, elegantment vestits i havien de respondre amb el seu bram característic a la crida de qualsevol de la resta de membres. Els ritus i les costums es van anar fent presents als pinsos dels estables habituals i van ser recollits als llibres d’actes perpetuant-los fins a dia d’avui.

Els animals de l’Arca aviat van començar a fer exhibició pública de la seva pertinença a tan selecte grup, i les peticions per entrar a formar part van ser nombroses. Tothom volia participar d’aquelles esbojarrades trobades en les que, fins i tot, les personalitats més famoses es deixaven anar i participaven de bon grat de les bromes, l’humor i els disbarats més divertits.

L’Arca de Noè va esdevindré una associació de reconegut prestigi i eren famoses les seves visites al zoo de Barcelona a apadrinar els animals i la participació dels membres en actes ciutadans vestits amb els seu barret de copa i la seva banda amb el nom de l’animal al que representaven.

Des d’aleshores i fins a dia d’avui, l’Arca ha mantingut els seus costums adaptant-los als nous temps, doncs avui dia l’associació és oberta a les dones i també hi poden ingressar membres que no duguin al seu nom el d’un animal. Això sí, han de demostrar haver fet com a mínim una de ben grossa. D’animalada, és clar.

link pdf llibre Arca