Pinso de maig 

  Sopar: Empedrat de bacallà, fricandó amb bolets, i vienesa gelada.

Diari de bord

Quan arriba el mes de juny

els ramats deixen l’estable

busquen un cim molt lluny

per passar un estiu amable.

A l’Arca de Noè

També hem fet la transhumància.

Em vingut a fer merder

per no perdre la constància.

Però, ara fem memòria

deixem escrit per l’història

que els peixos van triomfar

en el nostre últim sopar.

"L’Homus Ranum" vam conèixer

va ser el gran animal viu

i això sense desmerèixer

l’altre aquàtic salvatge

que no recordo com es diu.

Molt a gust vam menjar

l’empedrat de bacallà

però em sembla que el fricandó

va sortir molt més rodó,

això es dit per l’Albertito

i, també per l’Àngel Simón,

ambdós eren els convidats,

el segon, el de la torre Agbar

I van quedar tots dos sobtats

per la màgia del nostre mag

ens va fer el "truco" de l’aigua

en Borrego va fer de font

i jo encara em pregunto

si el pantaló va quedar moll.

I l’altre animal distingit

va ser el nostre president

del Peix va rebre un quadro

que ens va fer riure a molta gent.

D’un sopar entretingut

en que el senyor Calamar Gegant

no va passar desapercebut.

Va tenir l’honor

de portar l’himne real

i ja saps tu animal

que quan piques sobre taula

i es que arribat el final.

Pinso Gràfic